‘Demà’, el documental que incita a canviar el món avui
Els directors, Cyril Dion i Mélanie Laurent, proposen una ‘road movie’ pels cinc continents buscant idees i persones innovadores que lluiten contra el canvi climàtic. Cinc mesos després de l’estrena, el 2 de desembre de 2015, gairebé un milió de persones han vist la pel·lícula i s’exhibeix encara en 130 cinemes per tota França. S’ha venut a 30 països, entre ells Espanya, on s’estrenà el 29 d’abril de 2016.
Es tracta d’un documental ecologista que s’ha convertit en temps rècord en un fenomen social. En la pel·lícula apareixen alguns dels moviments més innovadors del panorama alternatiu com els britànics Transition Towns (ciutats en transició) i Incredible Edible (increïbles i comestibles). També se senten veus profètiques com Pierre Rahbi, el pare de la agroecología a França i promotor del moviment dels Colibrís; i Vandana Shiva, líder ecologista i feminista índia. Comparteixen protagonisme altres actors del canvi global menys mediàtics, com uns petits grans agricultors del nord de França. Petits perquè el seu hort és modest quant a les seves dimensions. Grans perquè gràcies a les tècniques de la permacultura i a la cura manual estan demostrant que són més rendibles en termes relatius que les grans explotacions que empren de tractors i fumigadores.
La pel·lícula parteix d’un suposat alarmista amb sòlida base científica: un estudi interdisciplinari publicat en 2012 per la revista Nature que vaticina una catàstrofe planetària, la desaparició de part de la humanitat cap al 2100 com a resultat del combinat de la crisi econòmica, l’ecològica i la social. Els dos co-directors, Cyril Dion i Mélanie Laurent, tots dos provinents del món audiovisual i amb una vena ecologista, inicien llavors una road movie global per anar a la recerca, pels cinc continents, de les noves idees i persones innovadores que estan canviant la manera de fer les coses -en l’agricultura, l’economia, l’energia, la política i l’educació- i que poden, per tant, impedir la profecia apocalíptica.
Abans de la seva estrena ja comptava de fet amb nombrosos seguidors, fans anònims de totes aquestes novíssimes idees i dels gurus que nodreixen la cinta. Molts van ser els que van posar de la seva butxaca perquè aquesta pel·lícula, el somni de dos joves francesos, passés de la categoria d’utopia a la de realitat. I fet i fet va resultar ser el somni de molts, de milers de persones. En concret, de 10.266, que són els que la van finançar a través d’una campanya a la plataforma de micromecenatge Kisskissbank. Es van recaptar 444.390 euros, quantitat que fins a la data és rècord mundial de captació col·laborativa per a un documental.
Economia circular Aquells primers espectadors van aplaudir al final quan van aparèixer a la pantalla els crèdits, i passa el mateix en cada passi. I de l’aplaudiment a l’acció conseqüent. Al documental s’explica el cas d’una empresa fabricant de sobres, Pochéco, instal·lada al nord de França. Des que es va estrenar Demà, les seves comandes s’han doblat, cosa que ha permès crear tres nous llocs de treball. Pochéco fabrica sobres des de fa 20 anys i ho fa reduint cada vegada més el seu impacte mediambiental, garantint els llocs de treball i alhora augmentant la seva rendibilitat. La quadratura del cercle? No: l’economia circular. En comptes de buscar la satisfacció de l’accionista Pochéco prioritza acontentar al client, al treballador i al medi ambient. El seu propietari, Emmanuel Druon, acaba de publicar un llibre on exposa les seves tesis ecolonomistas. Per a ell ecologia i economia poden i han d’anar de la mà. Dion i Laurent es troben i dialoguen amb els protagonistes, uns precursors, altres visionaris, en escenaris tan dispars i distants com els Estats Units, l’Índia o la Gran Bretanya. I, al final, deixa un regust agredolç: l’amenaça de futur segueix aquí, a peu, després de les dues hores de pel·lícula. Però amb un punt optimista, el dels actors del canvi, amb el seu bon rotllo, i les seves ganes boges de canviar el món, no demà, sinó avui mateix. La pel·lícula ha estat guardonada amb el César al millor documental del 2016 i més recentment ha estat aclamada per un públic menys professional, però molt desitjós de canvis. Es va projectar a la plaça de la República de París, on els autodenominats Nuit Debout (indignats francesos), s’hi van veure reflectits. Ells, com tants d’altres, volen canviar el món. Però, què fer? La pel·lícula, segons Dion, respon precisament a aquesta pregunta i té aquest objectiu de fons: mobilitzar els ciutadans perquè es converteixin en agents del canvi. I sembla que ho estan aconseguint.
Tràilers en castellà: